Imitant rètols de neó

Els rètols de neó tenien un encant indiscutible, tant que a Las Vegas tenen un museu dedicat. Actualment ja és poc habitual de veure’n però trobem imitacions fetes amb LED. Els tubs de neó que es feien servir tenien l’inconvenient de necessitar una tensió elevada i requerir un transformador. Calia instal·lar-los de forma que ningú pogués tocar el circuit elèctric.

Nosaltres podem fer rètols amb LED que imitin, d’una forma força realista, els clàssics de tub de neó. Una forma senzilla de fer-ho és seguir les indicacions que ens donen els Ruiz Brothers. Fan servir una tira de LED de silicona, la qual cosa la fa molt flexible, muntada sobre un suport de plàstic imprès en 3D, que permet mantenir la forma desitjada. Les tires de LED que comercialitza Adafruit fan un metre de llarg, tenen 96 LED i porten un connector a cada punta, per poder-les encadenar. Els LED són NeoPixel i, per tant, poden fer llum de qualsevol color i es pot controlar tota la tira amb una única pota del microcontrolador.

Si fem que tots els LED de cada tram facin llum del mateix color aconseguirem, gràcies a l’elevada quantitat de LED i l’efecte difusor de la silicona, un aspecte molt semblant al dels tubs de neó. També podem fer que els LED tinguin colors diferents i que facin seqüències o altres efectes visuals.

Podeu trobar una explicació molt completa al web d’Adafruit.

Exoesquelet que anticipa els moviments de l’usuari

Els exoesquelets són elements tecnològics externs al cos de la persona usuària que l’ajuden a fer moviments per als quals el seu cos no té prou força. La idea sembla molt senzilla però no ho és tant. Per un costat, cal que l’exoesquelet sigui lleuger, ja que augmenta el pes que cal desplaçar en cada moviment. Per un altre costat, cal que sàpiga com s’ha de moure per al tipus d’acció que vol fer l’usuari en cada moment. Saber què vol fer l’usuari no és senzill, però els científics del RIKEN Guardian Robot Project han desenvolupat un sistema d’intel·ligència artificial que permet predir-ho a partir de mesures de l’activitat muscular.

Podeu llegir més informació al web de Tech Xplore.

Laringe artificial

Les persones sotmeses a una laringectomia (operació per la qual s’extreu, totalment o parcial, la laringe) perden, d’entrada, la capacitat de parlar. Algunes aconsegueixen tornar-hi aprenent a parlar amb l’esòfag, que no és fàcil, i altres ho fan mitjançant una punció traqueoesofàgica; però per a moltes persones la única forma de poder tornar a parlar és emprar una electrolaringe. La veu que emet una electrolaringe és molt metàl·lica, la qual cosa li dona a la veu una connotació molt robòtica que pot resultar desagradable. A més, cal aguantar el dispositiu amb la mà mentre es fa servir i, per tant, no sempre és factible.

L’enginyer Masaki Takeuchi ha dissenyat un dispositiu, anomenat Syrinx, que permet fer una veu més semblant a la humana i que es porta al voltant del coll, permetent tenir les dues mans lliures. Si, a més, es disposa de gravacions de la veu del pacient, es pot fer que la veu que surt de l’aparell sigui molt semblant a la de la persona que el porta. Això fa que la persona s’hi senti molt més còmoda i, a més, facilita que el reconeguin quan parla per telèfon.

Podeu llegir més informació al web de la CNN.

Calendari perpetu electrònic

Els calendaris que normalment es pengen a la paret són específics d’un any concret i, per tant, cada any n’hem d’aconseguir un de nou. Però Andrei Erdei ens proposa construir un calendari electrònic que ens serveixi per a qualsevol any.

En aquest cas, ha optat per un sistema de visualització relativament senzill, ja que a cada casella només hi ha un LED NeoPixel que pot restar apagat o encès del color que convingui. Això dona lloc a un disseny relativament econòmic però cal trobar la manera que el dia de la setmana quedi situat en la posició que convingui. Ell ha resolt aquest tema d’una manera força enginyosa. La part frontal, on hi ha els nombres, té tretze columnes i en cada moment només s’encendran les set que convinguin i, a més, seran set de consecutives. Així serveix igual per a mesos en els quals el dia 1 caigui en qualsevol dia de la setmana.

El dia actual, que indica amb un color diferent, l’obté a internet; a l’igual que la informació necessària per saber en què queia el dia 1. A partir d’aquesta informació, pinta de verd els dies d’entre setmana, en vermell els caps de setmana i en blau el dia actual.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

Polsera que detecta atacs epilèptics

Quan una persona pateix un atac epilèptic convé actuar immediatament per tal de reduir-ne les conseqüències. Aquesta polsera, creada per Monika Bogataj, Aleksander Hrastič, Jaka Jemec i Timon Kalagasidis, detecta els moviments de la persona usuària i si sospita que s’inicia un atac d’epilèpsia envia un avís al seu telèfon mòbil. Una aplicació del telèfon avisa l’usuari i si aquest no respon, passat un temps, envia un missatge de text i fa una trucada al telèfon preconfigurat.

Es tracta d’un prototip funcional. Per a una versió més definitiva caldria millorar el dispositiu i fer un programa més professional.

Podeu veure les instruccions per fer-ne una al web de Hackster.

Arpa òptica

Una arpa òptica (també anomenada arpa làser) és un instrument electrònic conceptualment semblant a una arpa però en el qual les cordes han estat substituïdes per feixos de llum. Quan la persona usuària interromp un feix de llum, sona la nota que li correspon.

En aquest cas, presentem una arpa, creada per Jon Bumstead, en la qual els feixos de llum són horitzontals, en lloc de verticals com les cordes d’una arpa. El sistema es basa en MIDI i preveu que, amb un selector, es pugui triar quin instrument MIDI es vol fer servir.

Podeu trobar les instruccions completes i un vídeo al web d’Instructables.

Els dispositius intel·ligents personals poden detectar si tens una malaltia... però no quina

Durant la pandèmia de COVID-19 es va parlar d’alguns casos en els quals el dispositiu va avisar la persona usuària d’un empitjorament de la seva salut, es van fer un test i va resultar que patien coronavirus. Arran d’això, es va fer popular que un d’aquests dispositius, l’anell Oura, era capaç de detectar el coronavirus.

Arran d’això, l’empresa es va associar amb equips científics especialitzats per analitzar si aquesta idea popular es podia provar científicament; tenint en compte que l’anell intel·ligent no havia estat dissenyat per a aquesta finalitat. L’estudi va arribar a la conclusió que aquests dispositius podien detectar alguns empitjoraments de l’estat de salut de la persona usuària però no específicament una malaltia concreta. Per tant, servirien d’alerta per indicar que cal anar al metge però no com a eina de diagnòstic.

Podeu llegir més informació a The Verge.

Rellotge que dona l’hora en binari

Els nombres binaris no són especialment complicats, el problema per comprendre’ls està en el poc ús que en fem si no ens dediquem a la programació, especialment a la programació en assemblador. Aquest rellotge, dissenyat per Vishalsoniindia, mostra l’hora i els minuts fent servir només vuit LED i ens pot ajudar a practicar la numeració binària. Un únic polsador permet veure l’hora actual i posar el rellotge en hora.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

Orgue de Furbys

Avui us presento un instrument molt peculiar, un orgue de Furbys. Per qui no ho sàpiga, el Furby és una joguina electrònica que va sortir l’any 1998 i es va fer molt popular perquè tenia certes capacitats de comunicació i aprenentatge.

El seu creador és el músic i desenvolupador Sam Battle, conegut a internet com Look Mum No Computer. Cada Furby, controlat amb dos microcontroladors, es belluga i fa llum i, quan correspon, emet una nota musical.

Podeu veure més informació al seu web i llegir l’entrevista que li van fer per al número 55 de la revista HackSpace magazine.

Tauler d’escacs automàtic

Aquest joc d’escacs, creat per Greg, permet jugar dues persones o bé una persona contra la màquina. Quan juga dues persones, el sistema només comprova que els moviments de les peces siguin correctes. Quan es juga contra la màquina, el sistema mou les peces amb una taula XY que hi ha sota el tauler i que mou un electroimant; aquest actua sobre les peces gràcies a l’imant que cada una porta incorporat.

Al centre de totes les posicions del tauler hi ha un relé Reed que permet saber al microcontrolador si la casella està lliure o ocupada però no per quina peça. Així, doncs, la posició de les peces en un moment donat se sap perquè s’han anat memoritzant les seves posicions a cada moviment.

En aquest cas s’ha optat per un algorisme de programari lliure per decidir els moviments de les peces. Tot el conjunt es controla amb una placa Arduino Nano.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

Icosaedre amb LED

Aquest icosaedre, creat per oldmaninSC, porta deu LED a cada una de les vint cares triangulars; és a dir, 200 LED en total. Quan s’activa el funcionament els LED de les cares segueixen uns patrons de llums durant un temps i després s’apaguen.

A part de la geometria implicada, és interessant fixar-se en l’estratègia que ha seguit per controlar quins LED s’encenen en un determinat estat. El sistema es basa en nombres de deu bits en els quals cada bit correspon a un LED, així un únic valor (suma dels corresponents a tots els LED encesos) serveix per indicar l’estat d’una cara de l’icosaedre.

Podeu trobar les instruccions completes i els fitxers necessaris al web d’Instructables.

Calendari perpetu automàtic

Aquest calendari, creat per Tomatoskins, permet mostrar la data del dia en qualsevol any.

Es basa en tres anells de fusta, un per al dia de la setmana, un per al dia del mes i un per al mes. Aquests anells giren, cada un, mitjançant un engranatge accionat per un motor pas a pas. En el suport hi ha tres finestres en les quals es poden llegir les dades de la data del dia.

Podeu trobar totes les instruccions i els fitxers necessaris al web d’Instructables.

Calidoscopi LED

Avui presentem aquest calidoscopi, creat per Alain, que incorpora tres LED que pampalluguegen cada un amb un patró diferent.

La part principal del calidoscopi està feta a base de peces de fusta tallades amb làser.

Podeu trobar totes les instruccions i els arxius necessaris al web d’Instructables.

CUBOTino, robot que soluciona el cub de Rubik

CUBOTino és una família de robots, creada per Andrea Favero, que són capaços de solucionar el cub de Rubik. Les dues versions tenen un disseny mecànic molt particular que permet fer tots els moviments amb només dos servomotors.

La versió base és senzilla i barata però requereix que l’estat inicial del cub s’introdueixi en un ordinador (amb una càmera o fent servir el ratolí) que serà qui doni les instruccions al microcontrolador que controla els servomotors.

La versió autònoma es basa en una Raspberry Pi Zero i un sensor de color. És capaç d’analitzar la situació inicial del cub, dissenyar l’estratègia de solució i controlar tots els moviments.

Guants que tradueixen la llengua de signes

La llengua de signes és emprada per les persones sordes per comunicar-se però té l’inconvenient que poques persones que no són sordes la coneixen i, per tant, les seves possibilitats de comunicació es redueixen molt.

Dos estudiants de la Universitat de Washington, Thomas Pryor i Navid Azodi, han guanyat el premi Lemelson-MIT pel disseny d’uns guants que permeten traduir la llengua de signes americana (ASL) a paraules i text.

Els guants, còmodes i lleugers, van proveïts d’un conjunt de sensors que permeten detectar la posició dels dits i la mà; a partir d’aquestes dades, un programa tradueix els gestos en paraules.

Podeu trobar més informació en aquest article de Forbes i en aquest bloc de Casas Increibles.

Rellotge amb fibra òptica i impressió 3D

Aquest rellotge, creat per Hans Andersson, es basa en un anell imprès en 3D i unes fibres òptiques. La llum surt per les ranures del cercle però també es projecta a la paret i un codi de colors serveix per saber quina posició correspon a les agulles de les hores, els minuts i els segons.

De fet, el rellotge incorpora sis modes de funcionament, que van des del rellotge més senzill amb tres línies il·luminades a efectes més atrevits.

Podeu trobar les instruccions i tota la informació al web d’Instructables.

Samantha Topley, una artista STEAM

La Sam Topley es defineix com a artista del so. Li agrada treballar amb el so i la música però ho combina amb l’electrònica i la tecnologia, però també amb l’art i els elements tèxtils.

Les seves creacions són boniques, espectaculars i atraients i sovint les empra en tallers per a infants.

Al número 49 de la revista HackSpace magazine li van fer una interessant entrevista (pàgina 52).

També podeu veure la seva biografia i els seus projectes al seu web.

Fermall que emet sons

A moltes persones els agrada portar “pins” a la roba o a la motxilla; sovint amb publicitat però també n’hi ha fets pels mateixos usuaris. Avui us presentem aquest “pin”, creat per Markus Opitz, que, a més de la part gràfica, emet sons que la persona usuària ha gravat prèviament en una targeta SD.

El sistema és relativament senzill de construir i té la particularitat que no fa servir cap microcontrolador i, per tant, no cal programar res. Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

EmotiBit, una placa de codi obert per a mesures sobre el cos humà

La placa EmotiBit és un sistema obert dissenyat per ser vestible i per mesurar paràmetres físics i emocionals de la persona que la porta posada.

 

Permet que cadascú es personalitzi la placa per recollir les dades que més li interessin i guardar-les en mode local o transmetre-les per Wi-Fi o Bluetooth.

Podeu trobar més informació a la pàgina oficial d’EmotiBit.

Circuit amb interruptors de cremallera

Avui presentem aquest circuit, creat per l’Ester Sanz, en el qual es fan servir tres interruptors de cremallera per encendre uns LED.

En cada un dels tres casos el LED s’encén en una posició diferent de la cremallera. També podia haver fet servir tanques o botons metàl·lics en lloc de cremalleres.

 Si teniu un compte d’Instagram, podeu veure més imatges i vídeos en aquest enllaç.

Escultura amb LED

Les escultures de Mohit Bhoite solen incorporar elements electrònics, algunes tenen elements senzills i altres es basen en circuits més complexos.

L’escultura que podeu veure és electrònicament força senzilla però és evident la seva dificultat constructiva.

Podeu veure altres escultures al web de Mohit Bhoite.

Brodat amb polsador tèxtil

Avui presentem aquest brodat, creat per l’Ester Sanz, en el qual es fa servir un polsador tèxtil per encendre uns LED.

El polsador està format per dos trossos de teixit conductor separats per un teixit normal (aïllant) que té un forat. Quan es prem, els dos teixits conductors entren en contacte, a través del forat, i el LED s’encén.

Si teniu un compte d’Instagram, podeu veure més imatges i vídeos en aquest enllaç.

Cor de LED

Avui us presentem aquest cor, dissenyat per snkYmkrct, que està fet amb filferro i incorpora petits cors amb LED a tot el seu voltant.

El circuit és molt senill i les principals dificultat són donar-li la suavitat i la simetria al cor i fer unes bones soldadures. Els LED sobre un suport amb forma de cor són comercials.

Podeu trobar les instruccions al web d’Instructables.

Brodat amb potenciòmetre tèxtil

Avui presentem aquest brodat, creat per l’Ester Sanz, en el qual es fa servir una làmina sensible a la pressió (velostat) per encendre uns LED i variar-ne la lluminositat.

La làmina de velostat es situa entre dos trossos de teixit conductor i el conjunt deixa passar més o menys corrent segons la pressió que se li aplica.

Si teniu un compte d’Instagram, podeu veure més imatges i vídeos en aquest enllaç.