Fa uns mesos vam parlar de la flor mecànica de Jiří Praus i donàvem l’enllaç a una pàgina d’Instructables on ell explicava com fer-ne una.
Però darrere de qualsevol projecte sempre hi ha moments d’indecisió, errades o problemes que impliquen replantejar-se coses. Per això és interessant llegir l’entrevista que la revista HackSpace magazine li va fer en el número 45.
Els antics rellotges de butxaca ens evoquen una altra època i a moltes persones els agrada portar-ne un. Però un rellotge antic que ha deixat de funcionar no sempre es pot reparar. En aquest cas, en Cabe Atwell ha agafat la caixa del rellotge i hi ha incorporat una placa amb LED que donen les hores d’una manera moderna. Amb la caixa tancada, però, sembla un rellotge de butxaca convencional.
L’esfera de rellotge porta seixanta LED blaus que marquen els segons, seixanta de verds que indiquen els minuts, vint-i-quatre de vermells que mostren les hores i set taronges que assenyalen el dia de la setmana. Els LED centrals serveixen per controlar la càrrega de la bateria.
Podeu trobar-ne la descripció al web de Hackster.
Aquesta proposta, publicada per FANTM, consisteix en controlar un joc d’ordinador, en aquest cas Flappy Bird, a partir de les lectures d’un sensor d’electromiografia (EMG). Com a interfase fa servir un programa en Python 3.
Podeu trobar les instruccions per fer una cosa semblant a la pàgina d’Instructables.
Aquest teclat, dissenyat al Massachusetts Institute of Technology, està fet amb gènere de punt. Això permet enrotllar-lo o plegar-lo a més de proporcionar un tacte suau a l’usuari.
Molts teclats tèxtils estan basats en detecció tàctil mentre que aquest està basat en detecció de la pressió i, per tant, el seu comportament és semblant al d’un teclat convencional.
Podeu llegir més informació al web el MIT.
Aquest sensor, dissenyat al Massachusetts Institute of Technology, permet detectar petits moviments a la cara dels pacients d’esclerosis lateral amiotròfica que han perdut la possibilitat de parlar. A partir de les lectures del sensor, es pot interpretar el que vol expressar el pacient.
Podeu llegir més informació al web del MIT.
Actualment hi ha sensors de dades biomètriques que permeten fer projectes en els que podem combinar la tecnologia amb paràmetres relacionats amb la nostra salut. En aquest cas, presentem aquest braçalet que mostra els batecs del cor fent servir una placa EmotiBit. També podríem fer que mostrés, per exemple, el nombre de batecs per minut, aprofitant la capacitat de càlcul del nostre microcontrolador.
A la pàgina d’Instructables expliquen tots els passos per fer-ne un.
La dissenyadora Ganit Goldstein fa uns espectaculars vestits combinant impressió 3D multicolor i brodat. Per dissenyar les peces, a més, fa servir un escàner 3D de 360° i així aconsegueix que s’adaptin perfectament a la persona que les vestirà.
Podeu trobar més informació al web de Designboom.
Aquest vestit, creat per la Mariam Hasan, incorpora un sensor del ritme cardíac i unes tires de fibra òptica il·luminades amb un LED Pixie. Una placa Flora s’encarrega de determinar el ritme cardíac i traduir el valor mesurat en els efectes de llum que farà la fibra òptica.
Podeu trobar les instruccions de muntatge al web d’Instructables.
La tecnologia vestible també pot servir per fer accessoris lúdics; aquestes samarretes, creades per Fallyn Logan, en són un exemple. Les dues samarretes es comuniquen entre elles per ràdio. Cada una porta una placa Microbit que detecta els moviments del jugador i els transmet, codificats, a l’altra placa.
Podeu trobar totes les instruccions al web d’Instructables.
Mohit Bhoite dissenya circuits electrònics pensant en que, a més de funcionar, siguin estèticament atractius. Ha fet també nombroses escultures decoratives amb elements electrònics. Aquesta escultura té forma de satèl·lit i porta dues plaques solars que carreguen un supercondensador que emmagatzema prou energia per alimentar el microcontrolador que s’encarrega d’encendre breument un LED cada un cert temps.
Podeu trobar l’explicació, l’esquema i el programa en aquesta pàgina.
Rebeccah Pailes-Friedman fa força anys que fa coses relacionades amb la tecnologia vestible, tant a nivell tècnic (ha treballat per a la NASA i ha dissenyat exovestits) com artístic. És fundadora de l’empresa Interwoven que fa dissenys vestibles de tota mena.
En aquestes imatges podeu veure un exovestit que ajuda als treballadors que han d’aixecar pesos i un tutú amb fibra òptica.
Per tenir més informació i conèixer més de la seva feina podeu llegir l’entrevista que li van fer a Clever Podcast.
La Debra Ansell, de Geek Mom Projects, va crear aquesta figura decorativa per al dia de la mare. Juga amb els efectes que fan les planxes de material acrílic quan s’il·luminen, pel costat, amb LED.
En un fil de piulades a Twitter explica una mica com ho ha fet. També podeu trobar més informació en el següent vídeo:
La Debra, de Geek Mom Projects, no ens deixa de sorprendre amb les seves creacions. Aquest cop és un anell que incorpora fils amb LED que dibuixen una estrella però que, quan s’encenen, fan patrons espectaculars.
Aquest cop, si més no de moment, no ha penjat enlloc informació i ens hem de conformar amb les fotografies i el vídeo que ha pujat a Twitter.
Aquest llum, creat per la Victoria Joy, té la forma d’un poliedre anomenat hexecontàedre deltoidal. Aquesta figura geomètrica té seixanta cares iguals, de quatre costats cada una, que es van unint, amb seixanta-dos vèrtexs i cent vint arestes.
Atès que el material és fusta i la llum ha de poder sortir fora de la figura, les cares no són massisses. Els quatre vèrtexs d’una cara estan units per unes tires de fusta que formen una estrella de quatre puntes que és simètrica només segons una recta. Les seixanta peces estan tallades amb làser.
Podeu trobar totes les instruccions al web d’Instructables.
Per a les persones que els agrada fer música, muntar un sintetitzador pot ser una bona manera d’introduir-se en l’electrònica ja que es tracta d’elements que, un cop acabats de muntar, donen moltes possibilitats per a la creació de sons.
La imatge que acompanya aquest text és del sintetitzador de Handmade Electronic Instruments però a partir de la pàgina 102 del número 38 de la revista HackSpace magazine en podeu trobar, comentats, uns quants més.
Molta gent mostra interès pels dispositius que permeten fer el seguiment de paràmetres corporals vitals. Els dispositius fets personalment no són de característiques professionals però poden ser molt útils per aprendre i entendre els conceptes mèdics implicats.
Avui presentem aquest electrocardiògraf, desenvolupat per Peter Balch, que està basat en un microcontrolador Arduino.
Al web d’Instructables podeu trobar les instruccions completes i el programa per fer-ne un.
Fa uns mesos parlàvem dels bolígrafs de tinta conductora i les possibilitats que oferien a la creació de circuits sobre paper.
Però la creativitat no té límits i també existeix la possibilitat de fer creacions en tres dimensions amb aquests elements. En aquest vídeo en podeu veure aplicacions espectaculars.
Aquesta escultura, creada per una persona que signa Bshuch, porta set LED que s’encenen seguint una seqüència controlada per un multivibrador analògic.
No hi ha cap element programable però es poden variar els temps de retard canviant els valors d’alguns components, principalment dels condensadors.
Podeu trobar les instruccions de muntatge al web d’Instructables.
Aquest trombó ha estat creat per Isak Monrad-Aas i Thomas Hoffmann, estudiants de la Chalmers University of Technology, a Suècia. Fa servir un compressor pneumàtic i uns llavis artificials fets amb làtex.
Podeu trobar més informació a la pàgina 13 del número 39 de la revista HackSpace magazine i en aquest web.
Fa uns dies presentàvem un hiperboloide amb LED creat per la Debra Ansell. Avui presentem un paraboloide hiperbòlic, en aquest cas amb fibra òptica; també dissenyat per la Debra.
Les rectes que conformen el paraboloide són de fibra òptica i estan acoblades als LED que les il·luminen. A la pàgina de Geek Mom Projects trobareu les instruccions per fer-ne un.
Els circuits e-tèxtils combinen bé amb el brodat. A la fotografia podem veure un sintetitzador creat per la Helen Leigh amb uns quants components electrònics i brodant les connexions.
En aquest cas, no hem trobat cap més descripció que el que la Helen ha publicat a Twitter.
Les possibilitats de combinar matemàtiques, art i tecnologia són moltes i avui presentem una figura geomètrica decorativa, en aquest cas un hiperboloide, amb LED; que ha estat creat per la Debra Ansell de Geek Mom Projects.
Federico Tobon és un artista maker que viu a Los Angeles, California. Entre altres coses, fa figures i elements que es poden moure i ho fa emprant materials diversos.
Analitzar les creacions d’en Federico és una bona manera de veure com funcionen diversos mecanismes, al mateix temps que es pot gaudir del seu art.
Podeu veure més creacions d’en Federico al seu lloc web.
Fibonacci 256, creat per Evil Genius Labs, és un element decoratiu que combina tecnologia, art i matemàtiques; o sigui que és un projecte STEAM amb tots els ets i uts.
Es tracta d’un disc que incorpora 256 LED que estan distribuïts en espiral. Aquests LED mostren patrons de color basats s en la sèrie de Fibonacci.
Aquest dispositiu es pot comprar en forma de kit per muntar-s’ho un mateix. Podeu trobar més informació i imatges al web d’Evil Genius Labs, on també trobareu altres dispositius que combinen tecnologia, art i matemàtiques.
Hackoustic és un grup d’artistes que fan instruments musicals basats en formes poc convencionals.
En alguns casos els instruments es basen en principis purament mecànics, com colpejar un gran disc de serra circular, però en molts altres hi intervé la tecnologia, per exemple l’electrònica, o la ciència, com en el cas dels instruments basats en l’efecte Doppler.
El grup, format en el London Hackspace, organitza festivals, tallers i xerrades per acostar el projecte al públic.
Podeu trobar més informació al web de Hackoustic o llegir un article sobre ells a partir de la pàgina 32 del número 38 de la revista HackSpace magazine.
Avui us presentem una escultura, creada per la Helen Leigh, que fa música quan se la toca. Consta d’un conjunt de trenta fils de metall connectats a una placa Trill que detecta quan se’n toca algun amb la mà. Aquesta placa es comunica amb una placa Bela, que és la que emet el so. El resultat és espectacular.
A partir de la pàgina 84 del número 39 de la revista HackSpace magazine ens explica tot el procés de creació. A la pàgina de Bela també hi podem trobar informació. Podeu veure un petit vídeo al canal de Twitter de la @helenleigh.
Fa unes setmanes vaig trobar per les xarxes que en una població els llums de Nadal del carrer havien estat dissenyats pels alumnes de primària de l’escola local. I em va semblar una bona idea. Ja suposo que en els llums de carrer hi intervenen molts factors que no fan fàcil fer això, encara que amb bona voluntat tot és possible.
Però sí seria relativament fàcil aplicar-ho a llums de Nadal per a les llars o per als interiors d’espais públics i locals comercials. Partint del dibuix de l’infant, es pot fer el dibuix amb tires de LED muntades sobre bastidors.
Es pot optar per tires de LED d’un sol color i fer dibuixos estàtics o bé per tires de LED tipus DotStar o NeoPixel i fer animacions.
Falta molt per al proper Nadal, hi podem anar pensant...
I aquesta idea també pot servir per a altres èpoques de l’any com carnestoltes, Sant Jordi, la festa de final de curs, etc.
Avui us presentem una curiosa escultura, feta per Eirik Brandal que incorpora un circuit electrònic que encén uns LED i produeix sons basats en uns oscil·ladors analògics.
Aquest projecte fou premiat al Circuit Sculpture Challenge de Hackaday. Podeu trobar més informació al web de Hackaday.
En una propera missió de l’Agència Espacial Europea s’enviarà un vehicle robot a Mart que s’ha batejat amb el nom de Rosalind Franklin, en honor a la pionera en l’estudi de l’estructura de l’ADN.
L’Agència ha creat una versió reduïda d’aquest robot, que la posa a disposició de tothom que desitgi tenir-ne un. El petit robot, anomenat ExoMy, es pot imprimir en PLA i porta una placa Raspberry Pi per al seu control.
Podeu trobar més informació al web de l’ESA i les instruccions per fer-ne un en aquesta pàgina.
