Mètodes ràpids i ultraràpids (experimentals) per detectar la COVID-19

Els mètodes que fem servir habitualment per detectar la COVID-19 són lents (entre 15 minuts i més d’un dia). A més, la majoria de la població (potser tota) no somia en ficar-se un bastonet pel nas. Actualment s’estan assajant altres mètodes que podrien ser molt més ràpids, entre segons i uns pocs minuts. Caldrà veure quan estaran completament disponibles però n’hi ha uns quants que prometen. Comentem-los:

• El biosensor fotònic és un element portàtil en el que l’usuari bufa per un tub i, al cap de mig minut, es veurà una llum en el dispositiu si la prova ha sortit positiva.
• El nas electrònic és un element portàtil que rep l’aire que l’usuari expulsa pel nas i, en menys d’un minut, diu si l’usuari és negatiu o requereix una prova més precisa.
• El sistema d’espectrometria de masses no és portàtil però en menys d’un minut és capaç de dir si l’usuari és positiu o no. Està pensat per fer-lo servir en entorns mèdics o similars.
• El dispositiu d’espectroscòpia de terahertz és un aparell de sobretaula que permet detectar, en menys de dos minuts, si l’usuari és positiu o no. Està pensat per a llocs on no s’han de fer moltes proves de cop però sí al llarg de moltes hores.
• L’aparell d’espectrometria de mobilitat iònica és un aparell de sobretaula que també permet detectar, en uns vuit minuts, si l’usuari és positiu o no. És interessant en llocs on cal fer proves al llarg de moltes hores.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Ampliem el ventall de temes tractats al bloc

Fins ara hem anat tractant temes, idees i propostes que havien fet persones no especialistes i donant molt de pes a temes relacionats amb l’art. A partir d’ara afegirem nous temes, amb la intenció de posar de relleu que les disciplines STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques) són molt importants i necessàries però, sobretot, estan molt més relacionades entre elles del que pot semblar a primer cop d’ull.

Per tant, en les properes setmanes parlarem de temes que mostren les relacions entre la tecnologia i la ciència, entre les matemàtiques i la tecnologia i l’art, etc. Però les anirem alternant també amb els temes més de tipus maker que anàvem presentant fins ara.

Llum amb fibra òptica

Amb fibra òptica es poden fer elements espectaculars i, a més, podem aprendre conceptes relacionats amb llum i color. En el cas del llum que ens ocupa,  creat per Andrei Erdei, hi intervé la impressió en 3D i el microcontrolador que s’encarrega d’anar variant el color dels LED.

Fixeu-vos en com es comporten les fibres segons si se les il·lumina pels dos costats amb el mateix color o bé es fa amb colors diferents.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

Rellotge de pèndol imprès en 3D

Les impressores en 3D poden servir per a moltes coses i tot depèn de la imaginació de qui les fa servir. En Harald Andersson va crear un rellotge de pèndol en 3D que mostra l’hora, els minuts i els segons en tres esferes separades.

Construir un rellotge és una bona manera d’entendre molts conceptes mecànics.

Podeu trobar totes les instruccions per fer un rellotge igual al web de Prusa Printers.

Ciència ciutadana

L’avenç científic necessita dades i en molts casos no és fàcil recopilar-ne una quantitat suficient. Una manera d’aconseguir-és implicar la ciutadania en la recollida d’aquestes dades. Això fa força anys que es fa però els mètodes tradicionals tenien el problema que els usuaris recollien les dades manualment i, si no hi estaven molt implicats, sovint aquestes no tenien una continuïtat.

L’evolució dels microcontroladors i el concepte d’internet de les coses (IoT) han permès simplificar i automatitzar la recollida de dades i actualment hi ha molts projectes de ciència ciutadana; molts tenen relació amb la recollida de dades meteorològiques o ambientals, però hi ha altres temes. Alguns professors d’institut fan servir aquesta idea per fer projectes interdisciplinaris que combinen ciència, tecnologia i anàlisi de dades, per exemple us poso l’enllaç al grup de Robolot.

Podeu llegir articles sobre el tema al número 108 de la revista Mètode i al número 46 de la revista HackSpace magazine. També podeu consultar l’Aparador virtual d’iniciatives de Ciència Ciutadana i Natura.