Els mètodes que fem servir habitualment per detectar la COVID-19 són lents (entre 15 minuts i més d’un dia). A més, la majoria de la població (potser tota) no somia en ficar-se un bastonet pel nas. Actualment s’estan assajant altres mètodes que podrien ser molt més ràpids, entre segons i uns pocs minuts. Caldrà veure quan estaran completament disponibles però n’hi ha uns quants que prometen. Comentem-los:
- El biosensor fotònic és un element portàtil en el que l’usuari bufa per un tub i, al cap de mig minut, es veurà una llum en el dispositiu si la prova ha sortit positiva.
- El nas electrònic és un element portàtil que rep l’aire que l’usuari expulsa pel nas i, en menys d’un minut, diu si l’usuari és negatiu o requereix una prova més precisa.
- El sistema d’espectrometria de masses no és portàtil però en menys d’un minut és capaç de dir si l’usuari és positiu o no. Està pensat per fer-lo servir en entorns mèdics o similars.
- El dispositiu d’espectroscòpia de terahertz és un aparell de sobretaula que permet detectar, en menys de dos minuts, si l’usuari és positiu o no. Està pensat per a llocs on no s’han de fer moltes proves de cop però sí al llarg de moltes hores.
- L’aparell d’espectrometria de mobilitat iònica és un aparell de sobretaula que també permet detectar, en uns vuit minuts, si l’usuari és positiu o no. És interessant en llocs on cal fer proves al llarg de moltes hores.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada