Abans de la proliferació dels transistors els receptors de ràdio treballaven amb vàlvules de buit i, per tant, eren aparells cars i voluminosos que s’havien d’endollar. Moltes persones, però, es feien aparells receptors molt més senzills que no necessitaven alimentació elèctrica i es basaven en un cristall de galena que actuava com a díode. Atesa la poca potència, era imprescindible fer servir auriculars per sentir l'emissió.
En el número 46 de la revista HackSpace magazine, a partir de la pàgina 46, en Mike Bedford explica el principi de funcionament d’aquests receptors i ens proposa construir-ne un. Hem de tenir en compte que aquests aparells serveixen per rebre emissions en modulació d’amplitud (AM), típicament en ona mitjana. Actualment la majoria de les emissores fan servir modulació de freqüència (FM), però encara en queden unes quantes que segueixen emetent també en AM.
