Cosplay i tecnologia

Com ja hem comentat en una entrada anterior, el cosplay consisteix en disfressar-se d'un personatge de manga, videojoc o anime. Molts cosplayers són autèntics artistes i se’ls pot veure fàcilment a les fires i salons de còmic i els seus voltants.

Hi ha vestits de cosplay que incorporen tecnologia. Avui comentarem un parell de llibres destinats a aquells cosplayers que vulguin incorporar LED i altres elements a les seves creacions. Tots dos són de la coneguda cosplayer Svetlana Quindt (@KamuiCosplay).

El més adequat per començar seria The Book of Cosplay Lights - Getting Started with LEDs en el que explica, com afegir LED als vestits, com combinar els LED amb altres materials (resina, plexiglàs, etc.), com calcular la durada de les bateries, etc.

L’altre llibre és Advanced Cosplay Lights - Animated LEDs que es centra ja en el control dels LED des d’un microcontrolador.

Si ets cosplayer (o te'n vénen ganes), per què no fas un pas més i hi afegeixes tecnologia?

Violeta McGuire: art i tecnologia

Les creacions de Violeta McGuire són molt especials i sovint costa d’imaginar-s’ho si no ho has vist. Fa servir la tecnologia combinada amb les arts visuals o la música i el so o, en alguns casos, amb tot plegat.

    

Una de les seves creacions és un llit que incorpora un conjunt de setze sensors, repartits entre el matalàs i el coixí, que detecten els moviments que l’usuari fa mentre dorm i converteixen aquests moviments en música. Aquest llit va estar exposat durant un mes al centre comercial ABC Serrano de Madrid (ciutat d’on és l’artista). Una part del públic no acabava d’entendre el que passava i, en canvi, una altra part se n’adonava ràpidament i aprofitava per intentar fer alguna melodia amb els seus moviments.

En una línia similar tenim els vestits que emeten sons quan les persones que els porten els mouen o la barana d’escala que, quan es toca, modifica el so.

    

Una instal·lació que també val la pena comentar és un piano que, segons la melodia que es toca, fa dibuixos sobre una paret blanca.

    

Pedal per passar les partitures

Avui, per variar, comentaré un projecte realitzat per una estudiant. Un bon dia, l’Aina em va venir a veure. Em va explicar que ella toca el piano (i, a vegades, algun altre instrument) i es trobava amb l’inconvenient d’haver de parar de tocar (com a mínim amb una mà) per passar la pàgina de la partitura. Ella sabia que hi havia alguns dispositius al mercat però a uns preus que no es podia permetre.

Vam donar  unes quantes voltes al tema i vam trobar una solució al problema que ella va portar satisfactòriament a la pràctica. Les partitures estan en una tauleta digital, en principi en format pdf però no és imprescindible. El seu dispositiu és una caixa amb (principalment) dos pedals que es comunica amb la tauleta (mitjançant Bluetooth) i li envia les ordres de baixar o pujar (l’equivalent a fer rodar la roda que hi ha entre les tecles del ratolí).

Atès que no totes les partitures tenen el mateix format, hi ha dos polsadors que permeten incrementar o decrementar el nombre de posicions que es desplaçaran quan es premi el pedal. Això evita haver de prémer el pedal molts cops seguits si la partitura es desplaça lentament o evitar perdre un tros del pentagrama si es desplaça massa ràpid.

Va ser necessari dissenyar i construir la caixa, muntar el circuit, programar el microcontrolador i, per descomptat, fer proves i més proves fins que tot va funcionar com es desitjava.

Sophy Wong, maker i dissenyadora

Costa una mica definir la Sophy Wong. Per les coses que sé que fa jo l’anomenaria maker. Però també ha dissenyat vestits, especialment disfresses i per a cosplay. Per als qui no ho sabeu, el cosplay és disfressar-se de personatges de còmic o cinema amb la intenció d’assemblar-s’hi al màxim possible.

    

La Sophy ha col·laborat en gairebé tots els números de la revista HackSpace magazine en la que hi sol publicar un projecte. Aquesta revista (en anglès) està destinada als makers però també hi trobaran coses interessants aquelles persones que els agraden les manualitats ja que els temes que toquen són molt variats.

També podeu trobar les seves creacions a Twitter i Instagram.

    

Circuits elèctrics amb plastilina

Per acostar la tecnologia als infants petits és convenient fer servir coses que puguin manipular. Què hi ha més manipulable que la plastilina?

    

La idea és tenir dos tipus de plastilina, una de conductora i una altra d’aïllant. Amb la plastilina aïllant donem forma a l’objecte mentre que amb la plastilina conductora creem el circuit per aconseguir fer arribar l’electricitat als elements (LED, brunzidor, etc.).

Jo vaig conèixer el projecte quan ho estaven treballant al  Playful LearningLab de la University of St. Thomas (EUA). Ara ja hi ha una empresa, Squishy Circuits, que comercialitza els productes, la plastilina i els components elèctrics.

A més, hi ha la possibilitat d’anar un pas més enllà ja que donen les receptes per poder fer les plastilines a casa (o a l’Escola), una altra forma d’engrescar els infants. L’any 2015 vaig penjar a un altre bloc la traducció de les receptes.

    

Ying Gao: uns vestits molt especials

Ying Gao és una dissenyadora que ha incorporat elements tecnològics en alguns dels seus vestits. Tots ells són creacions molt especials.

Per exemple, la sèrie (No)where (now)here inclou dos vestits fets amb fil fotoluminescent i s’activa amb la mirada dels espectadors, gràcies a la tecnologia de seguiment d’ulls.

    

A la col·lecció Possible Tomorrows, el comportament dels vestits canvia segons si la persona amb la que s’està és coneguda (a partir de la seva empremta dactilar) o desconeguda.

    

Les creacions de la Sally Byers

La Sally Byers és una modista que fa uns vestits i jaquetes (i alguns complements), molt treballats, en els que incorpora LED.

    

Només cal fixar-se una mica amb les seves creacions per veure que al darrere hi ha un munt d’hores de feina.

    

A més, tots els elements electrònics estan convenientment dissimulats o integrats.

e-tèxtils

Els e-tèxtils consisteixen en la incorporació d’elements electrònics sobre els teixits. Es poden fer coses tan senzilles com un jersei de nadal amb LED i so com aquest de Dawn DuPriest (professora de secundària a l’estat de Colorado) o aquest vestit de festa creat per la Bianca (una noia d’onze anys).

     

També es poden fer coses més sofisticades com aquesta samarreta dissenyada per LyndsyS que porta uns LED que s’il·luminen seguint els batecs del cor.

     

I no totes les creacions han de ser purament decoratives. Els meus alumnes han fet ja unes quantes aplicacions com aquesta jaqueta per a ciclistes que incorpora llums de direcció, posició i frenada o aquest guant que tradueix els sons a colors per ajudar les persones daltòniques.

     

Podria parlar molt sobre tecnologies e-tèxtils en aquest bloc però no ho faré perquè ja tinc un altre bloc on (des de l’any 2014) parlo d’aquests temes.

Iluminate, els artistes de la llum... i la dansa

Avui us presentem una companyia de dansa. S’anomenen Iluminate i es defineixen com a artistes de la llum. La companyia va ser fundada per l’enginyera informàtica Miral Kotb i ja ha guanyat alguns premis.

Fan espectacles de dansa a les fosques i porten vestits amb LED i elements electroluminescents que donen uns resultats molt espectaculars.

Us he seleccionat un vídeo però al seu web en trobareu més.

Fem música a qualsevol lloc

La placa Ototo (dissenyada per Dentaku) incorpora un sintetitzador de so, un altaveu i dotze punts de contacte. Quan toquem amb el dit un dels punts de contacte sona la nota o el so que li correspon. Els punts de contacte estan disposats de manera similar a les tecles d’una octava del piano i això permet aprendre a tocar melodies en forma fàcil i a qualsevol lloc. A més, la placa està preparada per funcionar amb piles.

La placa porta també dos polsadors que permeten variar, dins un ampli ventall, els sons que s’assignen a cada una de les dotze posicions. També porta quatre connectors als que s’hi poden acoblar sensors que ens permetran variar les característiques del so de manera indirecta.

Atès que les “tecles” són tàctils, no és imprescindible que es toquin directament amb el dit. Mitjançant uns cables, hi podem connectar coses conductores com fruites o verdures (qualsevol cosa que tingui un cert percentatge d’aigua servirà) i generar els sons tocant els elements que hi hem connectat. Els infants s’ho passen d’allò més bé fent música amb un piano de fruites.

A més, podem alimentar la placa amb un cable USB per tenir una durada il·limitada de la diversió i connectar-hi uns altaveus externs per tal de tenir millor so.

Els vestits de la Chelsea Klukas

La Chelsea Klukas és una dissenyadora de moda que incorpora tecnologia a les seves creacions i després les porta a les passarel·les.

Destaquen els seus vestits amb LED o projectors que tenen un toc de distinció i elegància.

En la fotografia següent veiem un vestit en el que la imatge que apareix a la part del davant és una projecció. El projector està amagat dins el barret i posat de forma que el pes quedi repartit i el barret es pugui portar amb prou comoditat.

És fàcil trobar creacions de la Chelsea a internet i també a Twitter i Facebook.

Il·luminar els dibuixos

La primera entrada d’un bloc sempre té una mica més de compromís. Per això he triat un tema que considero tan interessant com poc treballat.

En el món del dibuix la paraula il·luminar s’aplica al fet de donar color. Però aquí ens referirem a posar llum. Es tracta de combinar el dibuix amb LED (en principi, per sota) de manera que aquells elements que a la vida real tenen llum pròpia (una bombeta, el foc, etc.) es vegin il·luminats.

La primera vegada que ho vaig veure va ser en aquest web de micromecenatge i em va semblar una idea genial i no n’he tornat a veure més.

L’empresa Chibitronics comercialitza els materials necessaris per poder muntar circuits electrònics sobre paper i, per tant, no és difícil fer coses similars amb il·lustracions pròpies. Si fem una activitat amb nens, a part de despertar la seva creativitat poden aprendre alguns conceptes bàsics sobre circuits elèctrics i electrònics.

Algú s’anima a provar-ho?

Missatge de benvinguda

Benvingudes i benvinguts a aquest bloc dedicat a la part artística de l’STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts and Mathematics), és a dir a aquelles aplicacions de la tecnologia que tenen una funcionalitat artístiques o aquelles vessants de l’art que tenen una component tecnològica.

El nostre objectiu és incidir, especialment, en el context educatiu i, per tant, una part dels nostres continguts tindran a veure amb aplicacions STEAM que podem fer a l’aula o a casa, alguns a l'abast de tothom i altres que necessiten més experiència. L'objectiu no és donar unes pautes per fer una manualitat sinó presentar diferents possibilitats per donar idees.

També parlarem de coses que han fet les dissenyadores i els dissenyadors que apliquen la tecnologia o les i els makers més coneguts i que ens puguin servir d’inspiració.

Som conscients que moltes de les coses que comentarem necessiten una certa experiència i hores de treball però creiem que poden ser motivadores en el sentit de veure fins on es pot arribar amb interès, motivació i perseverança.