Avui, per variar, comentaré un projecte realitzat per una estudiant. Un bon dia, l’Aina em va venir a veure. Em va explicar que ella toca el piano (i, a vegades, algun altre instrument) i es trobava amb l’inconvenient d’haver de parar de tocar (com a mínim amb una mà) per passar la pàgina de la partitura. Ella sabia que hi havia alguns dispositius al mercat però a uns preus que no es podia permetre.
Vam donar unes quantes voltes al tema i vam trobar una solució al problema que ella va portar satisfactòriament a la pràctica. Les partitures estan en una tauleta digital, en principi en format pdf però no és imprescindible. El seu dispositiu és una caixa amb (principalment) dos pedals que es comunica amb la tauleta (mitjançant Bluetooth) i li envia les ordres de baixar o pujar (l’equivalent a fer rodar la roda que hi ha entre les tecles del ratolí).
Atès que no totes les partitures tenen el mateix format, hi ha dos
polsadors que permeten incrementar o decrementar el nombre de posicions
que es desplaçaran quan es premi el pedal. Això evita haver de prémer el
pedal molts cops seguits si la partitura es desplaça lentament o evitar
perdre un tros del pentagrama si es desplaça massa ràpid.
Va ser necessari dissenyar i construir la caixa, muntar el circuit, programar el microcontrolador i, per descomptat, fer proves i més proves fins que tot va funcionar com es desitjava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada