Imitant rètols de neó

Els rètols de neó tenien un encant indiscutible, tant que a Las Vegas tenen un museu dedicat. Actualment ja és poc habitual de veure’n però trobem imitacions fetes amb LED. Els tubs de neó que es feien servir tenien l’inconvenient de necessitar una tensió elevada i requerir un transformador. Calia instal·lar-los de forma que ningú pogués tocar el circuit elèctric.

Nosaltres podem fer rètols amb LED que imitin, d’una forma força realista, els clàssics de tub de neó. Una forma senzilla de fer-ho és seguir les indicacions que ens donen els Ruiz Brothers. Fan servir una tira de LED de silicona, la qual cosa la fa molt flexible, muntada sobre un suport de plàstic imprès en 3D, que permet mantenir la forma desitjada. Les tires de LED que comercialitza Adafruit fan un metre de llarg, tenen 96 LED i porten un connector a cada punta, per poder-les encadenar. Els LED són NeoPixel i, per tant, poden fer llum de qualsevol color i es pot controlar tota la tira amb una única pota del microcontrolador.

Si fem que tots els LED de cada tram facin llum del mateix color aconseguirem, gràcies a l’elevada quantitat de LED i l’efecte difusor de la silicona, un aspecte molt semblant al dels tubs de neó. També podem fer que els LED tinguin colors diferents i que facin seqüències o altres efectes visuals.

Podeu trobar una explicació molt completa al web d’Adafruit.

Exoesquelet que anticipa els moviments de l’usuari

Els exoesquelets són elements tecnològics externs al cos de la persona usuària que l’ajuden a fer moviments per als quals el seu cos no té prou força. La idea sembla molt senzilla però no ho és tant. Per un costat, cal que l’exoesquelet sigui lleuger, ja que augmenta el pes que cal desplaçar en cada moviment. Per un altre costat, cal que sàpiga com s’ha de moure per al tipus d’acció que vol fer l’usuari en cada moment. Saber què vol fer l’usuari no és senzill, però els científics del RIKEN Guardian Robot Project han desenvolupat un sistema d’intel·ligència artificial que permet predir-ho a partir de mesures de l’activitat muscular.

Podeu llegir més informació al web de Tech Xplore.

Laringe artificial

Les persones sotmeses a una laringectomia (operació per la qual s’extreu, totalment o parcial, la laringe) perden, d’entrada, la capacitat de parlar. Algunes aconsegueixen tornar-hi aprenent a parlar amb l’esòfag, que no és fàcil, i altres ho fan mitjançant una punció traqueoesofàgica; però per a moltes persones la única forma de poder tornar a parlar és emprar una electrolaringe. La veu que emet una electrolaringe és molt metàl·lica, la qual cosa li dona a la veu una connotació molt robòtica que pot resultar desagradable. A més, cal aguantar el dispositiu amb la mà mentre es fa servir i, per tant, no sempre és factible.

L’enginyer Masaki Takeuchi ha dissenyat un dispositiu, anomenat Syrinx, que permet fer una veu més semblant a la humana i que es porta al voltant del coll, permetent tenir les dues mans lliures. Si, a més, es disposa de gravacions de la veu del pacient, es pot fer que la veu que surt de l’aparell sigui molt semblant a la de la persona que el porta. Això fa que la persona s’hi senti molt més còmoda i, a més, facilita que el reconeguin quan parla per telèfon.

Podeu llegir més informació al web de la CNN.