Pedal per passar les partitures

Avui, per variar, comentaré un projecte realitzat per una estudiant. Un bon dia, l’Aina em va venir a veure. Em va explicar que ella toca el piano (i, a vegades, algun altre instrument) i es trobava amb l’inconvenient d’haver de parar de tocar (com a mínim amb una mà) per passar la pàgina de la partitura. Ella sabia que hi havia alguns dispositius al mercat però a uns preus que no es podia permetre.

Vam donar  unes quantes voltes al tema i vam trobar una solució al problema que ella va portar satisfactòriament a la pràctica. Les partitures estan en una tauleta digital, en principi en format pdf però no és imprescindible. El seu dispositiu és una caixa amb (principalment) dos pedals que es comunica amb la tauleta (mitjançant Bluetooth) i li envia les ordres de baixar o pujar (l’equivalent a fer rodar la roda que hi ha entre les tecles del ratolí).

Atès que no totes les partitures tenen el mateix format, hi ha dos polsadors que permeten incrementar o decrementar el nombre de posicions que es desplaçaran quan es premi el pedal. Això evita haver de prémer el pedal molts cops seguits si la partitura es desplaça lentament o evitar perdre un tros del pentagrama si es desplaça massa ràpid.

Va ser necessari dissenyar i construir la caixa, muntar el circuit, programar el microcontrolador i, per descomptat, fer proves i més proves fins que tot va funcionar com es desitjava.

Sophy Wong, maker i dissenyadora

Costa una mica definir la Sophy Wong. Per les coses que sé que fa jo l’anomenaria maker. Però també ha dissenyat vestits, especialment disfresses i per a cosplay. Per als qui no ho sabeu, el cosplay és disfressar-se de personatges de còmic o cinema amb la intenció d’assemblar-s’hi al màxim possible.

    

La Sophy ha col·laborat en gairebé tots els números de la revista HackSpace magazine en la que hi sol publicar un projecte. Aquesta revista (en anglès) està destinada als makers però també hi trobaran coses interessants aquelles persones que els agraden les manualitats ja que els temes que toquen són molt variats.

També podeu trobar les seves creacions a Twitter i Instagram.

    

Circuits elèctrics amb plastilina

Per acostar la tecnologia als infants petits és convenient fer servir coses que puguin manipular. Què hi ha més manipulable que la plastilina?

    

La idea és tenir dos tipus de plastilina, una de conductora i una altra d’aïllant. Amb la plastilina aïllant donem forma a l’objecte mentre que amb la plastilina conductora creem el circuit per aconseguir fer arribar l’electricitat als elements (LED, brunzidor, etc.).

Jo vaig conèixer el projecte quan ho estaven treballant al  Playful LearningLab de la University of St. Thomas (EUA). Ara ja hi ha una empresa, Squishy Circuits, que comercialitza els productes, la plastilina i els components elèctrics.

A més, hi ha la possibilitat d’anar un pas més enllà ja que donen les receptes per poder fer les plastilines a casa (o a l’Escola), una altra forma d’engrescar els infants. L’any 2015 vaig penjar a un altre bloc la traducció de les receptes.

    

Ying Gao: uns vestits molt especials

Ying Gao és una dissenyadora que ha incorporat elements tecnològics en alguns dels seus vestits. Tots ells són creacions molt especials.

Per exemple, la sèrie (No)where (now)here inclou dos vestits fets amb fil fotoluminescent i s’activa amb la mirada dels espectadors, gràcies a la tecnologia de seguiment d’ulls.

    

A la col·lecció Possible Tomorrows, el comportament dels vestits canvia segons si la persona amb la que s’està és coneguda (a partir de la seva empremta dactilar) o desconeguda.