Rellotge basat en cartes

No fa molts anys que a les estacions de tren i als aeroports hi havia uns taulells per anunciar les sortides i arribades formats per unes targetes que es movien per crear el text desitjat, ja sigui caràcter per caràcter o triant les targetes adequades. La fotografia següent en mostra un exemple. Cada cop que es modificava el contingut d’alguna línia del visualitzador, aquest canvi anava acompanyat d’un so molt característic. Eren els visualitzadors de solapa dividida.

Actualment la gran majoria d’aquests elements han estat substituïts per pantalles de LED o pantalles de televisor, que són més ràpides i silencioses. Les figures següents mostren com era el funcionament dels visualitzadors de solapa dividida.

    

El rellotge que avui presentem, creat per Brett Oliver, es basa en el mateix principi però amb dues diferències. Per un costat, és de solapa sencera; en lloc de solapa dividida. Per l’altre, fa servir cartes de la baralla anglesa.

En tot moment es mostren tres cartes, la primera mostra les hores i les altres dues els dos dígits dels minuts. Fa servir, com és força esperable, el comodí per al zero, l’as per a l’u, la sota per al deu, la reina per a l’onze i el rei per al dotze.

Podeu trobar les instruccions completes en aquesta pàgina de Brett Oliver o al web d’Instructables.

Temporitzador amb bola rodant

Moltes persones senten fascinació pels sistemes que tenen una bola rodant. Però quan una bola roda per una pista sempre acaba trobant el final. Una possible solució és fer una pista simètrica sobre un eix basculant i invertir la inclinació quan la bola arriba al final.

En aquest cas, en Brett Oliver ho ha aplicat a un temporitzador de cuina. La bola triga cinc segons en fer el recorregut, llavors s’inverteix la inclinació. Es pot ajustar el temps que es desitja temporitzar i quan s’acaba es reprodueix una música que es pot personalitzar.

Podeu trobar les instruccions al web de Brett Oliver i a Instructables.

Il·lustracions amb LED

L’ús de LED permet donar un toc de llum i color a les il·lustracions. Els circuits són típicament molt senzills. Cal tenir en compte que amb uns pocs LED (típicament entre un i tres) ja aconseguim l’efecte.

En aquesta pàgina d’Instructables en trobem un exemple, creat per Artsydeepa.

Funcionament d’un pany de combinació

Un pany de combinació, el típic de les caixes fortes, funciona a partir d’un botó que fa girar unes rodes interiors. La transmissió entre una roda i la següent la fa un piu, no un eix, de manera que no és una transmissió continua. Així en canviar de sentit de gir es deixa d’arrossegar la roda corresponent. Això permet anar situant les diferents posicions (típicament tres) i el pany s’obre quan totes estan a lloc.

Una bona manera d’entendre com funciona és construir-ne una amb peces de LEGO i poder-la provar. En aquesta pàgina d’Instructables podreu trobar-ne unes instruccions força completes.

Màquina de so ambient

Aquest dispositiu ha estat creat per John Park, basant-se en una idea de Yuri Suzuki. La caixa disposa de vint interruptors (l’original en tenia 32) i fa un so ambient diferent segons quins interruptors estan connectats i quins no.

Està pensat per fer so d’ambient però, escoltant els sons que surten, probablement també serien adequats per a fer pel·lícules de ciència ficció.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Adafruit.

Esfera geodèsica EPCOT controlada mitjançant Wi-Fi

Aquesta esfera, creada pels Ruiz Brothers, simula ser la nau EPCOT de Disney. Porta 156 LED NeoPixel controlats per un microcontrolador QT Py. Les animacions que es mostren als LED es poden controlar des del telèfon mòbil.

Les dues meitats de l’esfera estan impreses en 3D i s’uneixen mitjançant imants. Per reduir el nombre de connexions, fan servir tires de LED amb connexió flexible.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Adafruit.

Entrenador de codi Morse per al canell

Aquest dispositiu, desenvolupat al MIT, és un comunicador Morse que es pot portar al canell.

Es pot comunicar mitjançant Bluetooth (en concret, BLE) per simular un teclat, enviant els caràcters en codi Morse. També es pot comunicar amb Wi-Fi.

Podeu trobar la documentació i els fitxers a GitHub.

Rellotge digital codificat de forma poc habitual

Els rellotges que mostren l’hora de forma poc convencional tenen l’avantatge que ens obliguen a pensar. En aquest cas, l’Andrei Erdei ha creat un rellotge format per 60 LED (12 x 5) que il·luminen els quadrats que formen la pantalla corba del rellotge.

L’hora es mostra amb dues franges verticals, en principi vermelles, que indiquen l’hora en el regle numerat superior. L’hora és el valor que hi ha entre les dues franges. La franja verda amb un punt blau serveix per indicar els minuts. S’agafa com a base el valor del regle inferior que correspon a la posició de la franja i el minut exacte s’obté sumant l’alçada (0 per a la posició més baixa i 4 per a la més alta) del punt blau. Finalment, el punt taronja indica els segons, amb un criteri similar al que es fa servir per als minuts. A la pantalla de la imatge inferior són les 2.38.46 (o les 14.38.46, ja que no hi ha cap indicació de si estem abans o després del migdia.

En la pantalla de sota són les 0.45.19 (o bé les 12.45.19).

Però, què passa si les franges de les hores i els minuts coincideixen? Doncs només tindrem una franja vermella i ja s’entendrà que la vermella i la verda, aparellades, marquen l’hora. Per exemple, les 5.24.07 (i les 17.24.07) es mostrarien com es veu a continuació.

El rellotge que hi ha al començament de la pàgina mostra les 10.27.16 (o les 22.27.16).

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

Calidoscopi il·luminat

Aquest calidoscopi, creat per la Debra Ansell, fa servir LED sense fil, que reben energia mitjançant inducció electromagnètica.

El cos del calidoscopi està imprès en 3D i s’hi afegeixen els miralls que li donen el conegut efecte visual.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Adafruit.

Rellotge de dígits cistercencs

El sistema de numeració cistercenc fou desenvolupat per monjos de l’orde Cistercenc en el segle XIII. Té la particularitat que amb un sol “dígit” es pot representar qualsevol nombre entre 1 i 9999, per tant té una representació molt compacta. No obstant, el disseny de cada nombre és força intuïtiu i no és difícil agafar-li pràctica.

Partint d’un pal vertical, a la part superior dreta es posen les ratlles que indiquen les unitats (de l’1 al 9); a la part superior esquerra les desenes, a la part inferior dreta les centenes i a la part inferior esquerra els milers. En la següent imatge tenim representats nombres bàsics.

 

Atès que cada una de les xifres d’un valor decimal (entre 1 i 9999) ocupa un “quadrant”, podem representar-les totes en un únic símbol. Així, la imatge següent mostra el número 1237. Podeu trobar més informació a la Wikipedia.

L’Andrei Erdei es va proposar, doncs, fer un rellotge que mostrés l’hora fent servir aquesta numeració. Per mostrar l’hora completa en un sol caràcter va fer que el valor mostrat fos l’hora multiplicada per 100 més els minuts. Així, les 12.37 h es mostraran com el valor 1237, el de la imatge anterior. El sistema cistercenc no contemplava el número zero. L’Andrei ho ha resolt deixant el quadrant corresponent buit. Així, les 00.00 h es representen amb només el pal vertical central, que hi és sempre.

El rellotge que veiem en vermell marca les 23.57 h i el que està en verd les 23.58 h. Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

Pintura interactiva

Aquest quadre, creat per Sofia Aronov, està fet amb pintura conductora.

Les diferents zones negres es connecten a les entrades d’un microcontrolador.

En tocar cada zona s’inicia la projecció d’unes imatges sobre el llenç.

Podeu trobar més informació al web de Projection Mapping i al de Bare Conductive.

Rellotge amb visualitzador de peces triangulars

Aquest rellotge, creat per Andrei Erdei, mostra l’hora en un visualitzador hexagonal format per 96 peces triangulars. Controlant el color de cada peça forma les xifres corresponents a l’hora i els minuts.

Per il·luminar els triangles ha fet servir una tira de LED, això redueix les connexions i dona robustesa al sistema. Llegeix l’hora d’internet per assegurar que no s’avança ni s’endarrereix.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

Lira impresa en 3D

Aquesta lira, creada per EliaZ, no fa música, està pensada per acompanyar una disfressa. Les diferents parts que composen la lira estan impreses en 3D i les cordes són fils electroluminescents.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

Rellotge amb calendari perpetu

Aquest rellotge, dissenyat per Shiura, mostra l’hora, el dia, el mes i l’any; tenint en compte si l’any és de traspàs o no. La base del moviment és un mecanisme de rellotge comercial però les peces necessàries per aconseguir el moviment de les diferents agulles estan impreses en 3D.

Atès que tot el sistema és mecànic, podeu intentar entendre com funciona mirant com es mouen les peces.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

Escultura amb LED que és sensible a la llum ambient

Aquesta escultura, creada per Boerny41, porta vint LED miniatura.

L’encesa dels LED es fa amb un circuit molt senzill que porta una fotoresistència i, per tant, depèn de la llum ambient. Quan es fa fosc, fa més llum.

Tota la figura i el circuit de control estan fets amb varetes de llautó.

Podeu trobar les instruccions al web d’Instructables.

Mapamundi amb ciutats il·luminades

En Sergio Ghirardelli ha modificat aquest mapa del món posant una fibra òptica a cada una de les ciutats importants; segons ell, 256. També ha afegit una matriu de 32 x 8 punts que li permet escriure text.

Per la part posterior del mapa hi ha un microcontrolador i unes matrius de LED que s’encarreguen de donar llum a cada una de les 512 fibres.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

Lira robòtica que es controla mitjançant MIDI

Aquesta lira, creada per Liz Clark, fa sonar les notes a base d’uns servomotors que actuen sobre les cordes. El microcontrolador que controla els servomotors rep les ordres d’un dispositiu MIDI, un teclat en aquest cas.

La idea de la Liz és acabar creant un conjunt d’instruments d’aquest estil i així poder tocar-los sense necessitat d’altres persones.

En aquesta pàgina d’Adafruit podeu trobar les instruccions per adaptar una lira.

Ninot de semàfor casolà

L’equip de ProjecTronic ha creat aquesta placa que permet reproduir un ninot de semàfor amb els seus LED.

La imatge es pot controlar amb un microcontrolador però també incorpora la possibilitat de ser controlada amb un multivibrador i, per tant, sense necessitat de programar.

Podeu trobar la documentació i les instruccions al web d’Instructables.

Rellotge sobre taula periòdica

Si t’agrada la ciència, et pot venir de gust tenir una taula periòdica penjada a la paret. En Gocivici va pensar que, a més, li podia donar ús com a rellotge. La idea és que hi ha un LED darrere cada element químic que s’il·lumina en color per indicar l’hora. En concret, l’hora correspon al nombre de la casella marcada en blau, els minuts de la marcada en verd i els segons de la vermella.

Atès que ha fet servir els colors primaris per indicar l’hora, els minuts i els segons, pot fer servir la combinació dels colors corresponents quan hi ha coincidència numèrica. Així, si són les 17.17 h la casella del clor s’encendrà en cian (combinació de blau i verd).

El disseny té l’inconvenient que es desaprofiten quasi la meitat dels elements químics, ja que la taula periòdica acaba (actualment) en el 118 i el màxim valor que cal representar és 60.

Podeu trobar les instruccions per fer-ne una de semblant al web d’Instructables.

Per cert, en la taula periòdica d’en Gocivici hi ha (com a mínim) una errada. Algú la veu?

Voleu fer un cryptex?

Un cryptex és un recipient cilíndric que conté un document amagat i té un conjunt d’anells que permeten seleccionar una contrasenya que en provocarà l’obertura. Aquest artefacte es descriu a la novel·la El codi Da Vinci, de Dan Brown.

Al web d’Instructables hem trobat aquesta proposta d’en Tony Vanpoucke per fer-ne un emprant una impressora 3D. Segons el nombre d’anells (que corresponen al nombre de lletres de la contrasenya) i el nombre de posicions de cada anell podem variar el nombre de combinacions.

Rellotge de regles lliscants

Aquest rellotge, creat per Hans Andersson, fa servir regles amb quadrícules per poder mostrar l’hora.

Cada un dels quatre dígits que formen l’hora està format per dues regles lliscants. Segons la posició de cada regle, es visualitza una quadrícula diferent que implica que es mostri una xifra o una altra. Hi ha vuit motors, cada un per desplaçar el regle que li correspon.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.