Una bona manera d’entendre conceptes mecànics és la construcció de mecanismes útils i quotidians. Aquesta caixa de canvis automàtica, creada per Robie30, ens permetrà entendre com funcionen els vehicles sense canvi manual de marxes.
Els engranatges s’obtenen per tallat amb làser i la selecció de la marxa la fa un motor pas a pas controlat amb un Arduino.
Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.
Aquesta lira, creada per Liz Clark, fa sonar les notes a base d’uns servomotors que actuen sobre les cordes. El microcontrolador que controla els servomotors rep les ordres d’un dispositiu MIDI, un teclat en aquest cas.
La idea de la Liz és acabar creant un conjunt d’instruments d’aquest estil i així poder tocar-los sense necessitat d’altres persones.
En aquesta pàgina d’Adafruit podeu trobar les instruccions per adaptar una lira.
Quan una persona pateix un atac epilèptic convé actuar immediatament per tal de reduir-ne les conseqüències. Aquesta polsera, creada per Monika Bogataj, Aleksander Hrastič, Jaka Jemec i Timon Kalagasidis, detecta els moviments de la persona usuària i si sospita que s’inicia un atac d’epilèpsia envia un avís al seu telèfon mòbil. Una aplicació del telèfon avisa l’usuari i si aquest no respon, passat un temps, envia un missatge de text i fa una trucada al telèfon preconfigurat.
Es tracta d’un prototip funcional. Per a una versió més definitiva caldria millorar el dispositiu i fer un programa més professional.
Podeu veure les instruccions per fer-ne una al web de Hackster.
Aquest joc d’escacs, creat per Greg, permet jugar dues persones o bé una persona contra la màquina. Quan juga dues persones, el sistema només comprova que els moviments de les peces siguin correctes. Quan es juga contra la màquina, el sistema mou les peces amb una taula XY que hi ha sota el tauler i que mou un electroimant; aquest actua sobre les peces gràcies a l’imant que cada una porta incorporat.
Al centre de totes les posicions del tauler hi ha un relé Reed que permet saber al microcontrolador si la casella està lliure o ocupada però no per quina peça. Així, doncs, la posició de les peces en un moment donat se sap perquè s’han anat memoritzant les seves posicions a cada moviment.
En aquest cas s’ha optat per un algorisme de programari lliure per decidir els moviments de les peces. Tot el conjunt es controla amb una placa Arduino Nano.
Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.
Aquest calendari, creat per Tomatoskins, permet mostrar la data del dia en qualsevol any.
Es basa en tres anells de fusta, un per al dia de la setmana, un per al dia del mes i un per al mes. Aquests anells giren, cada un, mitjançant un engranatge accionat per un motor pas a pas. En el suport hi ha tres finestres en les quals es poden llegir les dades de la data del dia.
Podeu trobar totes les instruccions i els fitxers necessaris al web d’Instructables.
Avui us presentem un mesurador de CO2, un element que actualment està molt de moda, que es pot fer fàcilment a casa (o a l’institut) ja que és molt senzill. L'aparell, que ha estat dissenyat per rabbitcreek, mostra el valor mesurat i fa sonar un brunzidor si es supera un llindar. El circuit electrònic té molt pocs components i la caixa es pot imprimir amb una impressora 3D. Per a l’alimentació fa servir un connector USB imprès en 3D que porta les pistes conductores encolades.
Podeu trobar les instruccions completes i el programa al web d’Instructables.
Molta gent mostra interès pels dispositius que permeten fer el seguiment de paràmetres corporals vitals. Els dispositius fets personalment no són de característiques professionals però poden ser molt útils per aprendre i entendre els conceptes mèdics implicats.
Avui presentem aquest electrocardiògraf, desenvolupat per Peter Balch, que està basat en un microcontrolador Arduino.
Al web d’Instructables podeu trobar les instruccions completes i el programa per fer-ne un.
Aquest trombó ha estat creat per Isak Monrad-Aas i Thomas Hoffmann, estudiants de la Chalmers University of Technology, a Suècia. Fa servir un compressor pneumàtic i uns llavis artificials fets amb làtex.
Podeu trobar més informació a la pàgina 13 del número 39 de la revista HackSpace magazine i en aquest web.
Avui us presentem aquest rellotge, creat per Eric Nguyen, que mostra l’hora dibuixant els dígits amb boles d’acer. Els dígits estan fets imitant els visualitzadors de set segments i hi ha quatre imants per aguantar les boles de cada segment, controlats per un servomotor. Segons la posició dels imants, el segment atraurà les boles o no ho farà.
Quan ha passat un minut del darrer canvi, la cara on es mostra l’hora es gira cap avall, llavors puja la plataforma que conté les boles i es posicionen els imants de manera que deixin les boles que ja no calen i atraguin les que cal mostrar. Tot el conjunt porta trenta-cinc servomotors.
Podeu trobar-ne els detalls al web d’Instructables.
Els dispositius electrònics, en general, i els robots, en particular, poden servir per a moltes coses però avui en comentem una que, fins ara, no havíem vist mai: robots que fan màgia.
El mag Mario, teòricament resident a Nova York, fa jocs de mans en els que intervé la tecnologia i que estan molt vinculats al moviment maker.
Us hem posat unes captures de vídeos del seu canal de Twitter. També podeu consultar la seva pàgina web.
