Imitant rètols de neó

Els rètols de neó tenien un encant indiscutible, tant que a Las Vegas tenen un museu dedicat. Actualment ja és poc habitual de veure’n però trobem imitacions fetes amb LED. Els tubs de neó que es feien servir tenien l’inconvenient de necessitar una tensió elevada i requerir un transformador. Calia instal·lar-los de forma que ningú pogués tocar el circuit elèctric.

Nosaltres podem fer rètols amb LED que imitin, d’una forma força realista, els clàssics de tub de neó. Una forma senzilla de fer-ho és seguir les indicacions que ens donen els Ruiz Brothers. Fan servir una tira de LED de silicona, la qual cosa la fa molt flexible, muntada sobre un suport de plàstic imprès en 3D, que permet mantenir la forma desitjada. Les tires de LED que comercialitza Adafruit fan un metre de llarg, tenen 96 LED i porten un connector a cada punta, per poder-les encadenar. Els LED són NeoPixel i, per tant, poden fer llum de qualsevol color i es pot controlar tota la tira amb una única pota del microcontrolador.

Si fem que tots els LED de cada tram facin llum del mateix color aconseguirem, gràcies a l’elevada quantitat de LED i l’efecte difusor de la silicona, un aspecte molt semblant al dels tubs de neó. També podem fer que els LED tinguin colors diferents i que facin seqüències o altres efectes visuals.

Podeu trobar una explicació molt completa al web d’Adafruit.

Exoesquelet que anticipa els moviments de l’usuari

Els exoesquelets són elements tecnològics externs al cos de la persona usuària que l’ajuden a fer moviments per als quals el seu cos no té prou força. La idea sembla molt senzilla però no ho és tant. Per un costat, cal que l’exoesquelet sigui lleuger, ja que augmenta el pes que cal desplaçar en cada moviment. Per un altre costat, cal que sàpiga com s’ha de moure per al tipus d’acció que vol fer l’usuari en cada moment. Saber què vol fer l’usuari no és senzill, però els científics del RIKEN Guardian Robot Project han desenvolupat un sistema d’intel·ligència artificial que permet predir-ho a partir de mesures de l’activitat muscular.

Podeu llegir més informació al web de Tech Xplore.

Laringe artificial

Les persones sotmeses a una laringectomia (operació per la qual s’extreu, totalment o parcial, la laringe) perden, d’entrada, la capacitat de parlar. Algunes aconsegueixen tornar-hi aprenent a parlar amb l’esòfag, que no és fàcil, i altres ho fan mitjançant una punció traqueoesofàgica; però per a moltes persones la única forma de poder tornar a parlar és emprar una electrolaringe. La veu que emet una electrolaringe és molt metàl·lica, la qual cosa li dona a la veu una connotació molt robòtica que pot resultar desagradable. A més, cal aguantar el dispositiu amb la mà mentre es fa servir i, per tant, no sempre és factible.

L’enginyer Masaki Takeuchi ha dissenyat un dispositiu, anomenat Syrinx, que permet fer una veu més semblant a la humana i que es porta al voltant del coll, permetent tenir les dues mans lliures. Si, a més, es disposa de gravacions de la veu del pacient, es pot fer que la veu que surt de l’aparell sigui molt semblant a la de la persona que el porta. Això fa que la persona s’hi senti molt més còmoda i, a més, facilita que el reconeguin quan parla per telèfon.

Podeu llegir més informació al web de la CNN.

Calendari perpetu electrònic

Els calendaris que normalment es pengen a la paret són específics d’un any concret i, per tant, cada any n’hem d’aconseguir un de nou. Però Andrei Erdei ens proposa construir un calendari electrònic que ens serveixi per a qualsevol any.

En aquest cas, ha optat per un sistema de visualització relativament senzill, ja que a cada casella només hi ha un LED NeoPixel que pot restar apagat o encès del color que convingui. Això dona lloc a un disseny relativament econòmic però cal trobar la manera que el dia de la setmana quedi situat en la posició que convingui. Ell ha resolt aquest tema d’una manera força enginyosa. La part frontal, on hi ha els nombres, té tretze columnes i en cada moment només s’encendran les set que convinguin i, a més, seran set de consecutives. Així serveix igual per a mesos en els quals el dia 1 caigui en qualsevol dia de la setmana.

El dia actual, que indica amb un color diferent, l’obté a internet; a l’igual que la informació necessària per saber en què queia el dia 1. A partir d’aquesta informació, pinta de verd els dies d’entre setmana, en vermell els caps de setmana i en blau el dia actual.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

Polsera que detecta atacs epilèptics

Quan una persona pateix un atac epilèptic convé actuar immediatament per tal de reduir-ne les conseqüències. Aquesta polsera, creada per Monika Bogataj, Aleksander Hrastič, Jaka Jemec i Timon Kalagasidis, detecta els moviments de la persona usuària i si sospita que s’inicia un atac d’epilèpsia envia un avís al seu telèfon mòbil. Una aplicació del telèfon avisa l’usuari i si aquest no respon, passat un temps, envia un missatge de text i fa una trucada al telèfon preconfigurat.

Es tracta d’un prototip funcional. Per a una versió més definitiva caldria millorar el dispositiu i fer un programa més professional.

Podeu veure les instruccions per fer-ne una al web de Hackster.

Arpa òptica

Una arpa òptica (també anomenada arpa làser) és un instrument electrònic conceptualment semblant a una arpa però en el qual les cordes han estat substituïdes per feixos de llum. Quan la persona usuària interromp un feix de llum, sona la nota que li correspon.

En aquest cas, presentem una arpa, creada per Jon Bumstead, en la qual els feixos de llum són horitzontals, en lloc de verticals com les cordes d’una arpa. El sistema es basa en MIDI i preveu que, amb un selector, es pugui triar quin instrument MIDI es vol fer servir.

Podeu trobar les instruccions completes i un vídeo al web d’Instructables.

Els dispositius intel·ligents personals poden detectar si tens una malaltia... però no quina

Durant la pandèmia de COVID-19 es va parlar d’alguns casos en els quals el dispositiu va avisar la persona usuària d’un empitjorament de la seva salut, es van fer un test i va resultar que patien coronavirus. Arran d’això, es va fer popular que un d’aquests dispositius, l’anell Oura, era capaç de detectar el coronavirus.

Arran d’això, l’empresa es va associar amb equips científics especialitzats per analitzar si aquesta idea popular es podia provar científicament; tenint en compte que l’anell intel·ligent no havia estat dissenyat per a aquesta finalitat. L’estudi va arribar a la conclusió que aquests dispositius podien detectar alguns empitjoraments de l’estat de salut de la persona usuària però no específicament una malaltia concreta. Per tant, servirien d’alerta per indicar que cal anar al metge però no com a eina de diagnòstic.

Podeu llegir més informació a The Verge.