Polsera que detecta atacs epilèptics

Quan una persona pateix un atac epilèptic convé actuar immediatament per tal de reduir-ne les conseqüències. Aquesta polsera, creada per Monika Bogataj, Aleksander Hrastič, Jaka Jemec i Timon Kalagasidis, detecta els moviments de la persona usuària i si sospita que s’inicia un atac d’epilèpsia envia un avís al seu telèfon mòbil. Una aplicació del telèfon avisa l’usuari i si aquest no respon, passat un temps, envia un missatge de text i fa una trucada al telèfon preconfigurat.

Es tracta d’un prototip funcional. Per a una versió més definitiva caldria millorar el dispositiu i fer un programa més professional.

Podeu veure les instruccions per fer-ne una al web de Hackster.

Arpa òptica

Una arpa òptica (també anomenada arpa làser) és un instrument electrònic conceptualment semblant a una arpa però en el qual les cordes han estat substituïdes per feixos de llum. Quan la persona usuària interromp un feix de llum, sona la nota que li correspon.

En aquest cas, presentem una arpa, creada per Jon Bumstead, en la qual els feixos de llum són horitzontals, en lloc de verticals com les cordes d’una arpa. El sistema es basa en MIDI i preveu que, amb un selector, es pugui triar quin instrument MIDI es vol fer servir.

Podeu trobar les instruccions completes i un vídeo al web d’Instructables.

Els dispositius intel·ligents personals poden detectar si tens una malaltia... però no quina

Durant la pandèmia de COVID-19 es va parlar d’alguns casos en els quals el dispositiu va avisar la persona usuària d’un empitjorament de la seva salut, es van fer un test i va resultar que patien coronavirus. Arran d’això, es va fer popular que un d’aquests dispositius, l’anell Oura, era capaç de detectar el coronavirus.

Arran d’això, l’empresa es va associar amb equips científics especialitzats per analitzar si aquesta idea popular es podia provar científicament; tenint en compte que l’anell intel·ligent no havia estat dissenyat per a aquesta finalitat. L’estudi va arribar a la conclusió que aquests dispositius podien detectar alguns empitjoraments de l’estat de salut de la persona usuària però no específicament una malaltia concreta. Per tant, servirien d’alerta per indicar que cal anar al metge però no com a eina de diagnòstic.

Podeu llegir més informació a The Verge.

Rellotge que dona l’hora en binari

Els nombres binaris no són especialment complicats, el problema per comprendre’ls està en el poc ús que en fem si no ens dediquem a la programació, especialment a la programació en assemblador. Aquest rellotge, dissenyat per Vishalsoniindia, mostra l’hora i els minuts fent servir només vuit LED i ens pot ajudar a practicar la numeració binària. Un únic polsador permet veure l’hora actual i posar el rellotge en hora.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

Orgue de Furbys

Avui us presento un instrument molt peculiar, un orgue de Furbys. Per qui no ho sàpiga, el Furby és una joguina electrònica que va sortir l’any 1998 i es va fer molt popular perquè tenia certes capacitats de comunicació i aprenentatge.

El seu creador és el músic i desenvolupador Sam Battle, conegut a internet com Look Mum No Computer. Cada Furby, controlat amb dos microcontroladors, es belluga i fa llum i, quan correspon, emet una nota musical.

Podeu veure més informació al seu web i llegir l’entrevista que li van fer per al número 55 de la revista HackSpace magazine.

Tauler d’escacs automàtic

Aquest joc d’escacs, creat per Greg, permet jugar dues persones o bé una persona contra la màquina. Quan juga dues persones, el sistema només comprova que els moviments de les peces siguin correctes. Quan es juga contra la màquina, el sistema mou les peces amb una taula XY que hi ha sota el tauler i que mou un electroimant; aquest actua sobre les peces gràcies a l’imant que cada una porta incorporat.

Al centre de totes les posicions del tauler hi ha un relé Reed que permet saber al microcontrolador si la casella està lliure o ocupada però no per quina peça. Així, doncs, la posició de les peces en un moment donat se sap perquè s’han anat memoritzant les seves posicions a cada moviment.

En aquest cas s’ha optat per un algorisme de programari lliure per decidir els moviments de les peces. Tot el conjunt es controla amb una placa Arduino Nano.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

Icosaedre amb LED

Aquest icosaedre, creat per oldmaninSC, porta deu LED a cada una de les vint cares triangulars; és a dir, 200 LED en total. Quan s’activa el funcionament els LED de les cares segueixen uns patrons de llums durant un temps i després s’apaguen.

A part de la geometria implicada, és interessant fixar-se en l’estratègia que ha seguit per controlar quins LED s’encenen en un determinat estat. El sistema es basa en nombres de deu bits en els quals cada bit correspon a un LED, així un únic valor (suma dels corresponents a tots els LED encesos) serveix per indicar l’estat d’una cara de l’icosaedre.

Podeu trobar les instruccions completes i els fitxers necessaris al web d’Instructables.