Aquesta escultura, creada per Boerny41, porta vint LED miniatura.
L’encesa dels LED es fa amb un circuit molt senzill que porta una fotoresistència i, per tant, depèn de la llum ambient. Quan es fa fosc, fa més llum.
Tota la figura i el circuit de control estan fets amb varetes de llautó.
Podeu trobar les instruccions al web d’Instructables.
En Sergio Ghirardelli ha modificat aquest mapa del món posant una fibra òptica a cada una de les ciutats importants; segons ell, 256. També ha afegit una matriu de 32 x 8 punts que li permet escriure text.
Per la part posterior del mapa hi ha un microcontrolador i unes matrius de LED que s’encarreguen de donar llum a cada una de les 512 fibres.
Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.
Aquesta lira, creada per Liz Clark, fa sonar les notes a base d’uns servomotors que actuen sobre les cordes. El microcontrolador que controla els servomotors rep les ordres d’un dispositiu MIDI, un teclat en aquest cas.
La idea de la Liz és acabar creant un conjunt d’instruments d’aquest estil i així poder tocar-los sense necessitat d’altres persones.
En aquesta pàgina d’Adafruit podeu trobar les instruccions per adaptar una lira.
L’equip de ProjecTronic ha creat aquesta placa que permet reproduir un ninot de semàfor amb els seus LED.
La imatge es pot controlar amb un microcontrolador però també incorpora la possibilitat de ser controlada amb un multivibrador i, per tant, sense necessitat de programar.
Podeu trobar la documentació i les instruccions al web d’Instructables.
Si t’agrada la ciència, et pot venir de gust tenir una taula periòdica penjada a la paret. En Gocivici va pensar que, a més, li podia donar ús com a rellotge. La idea és que hi ha un LED darrere cada element químic que s’il·lumina en color per indicar l’hora. En concret, l’hora correspon al nombre de la casella marcada en blau, els minuts de la marcada en verd i els segons de la vermella.
Atès que ha fet servir els colors primaris per indicar l’hora, els minuts i els segons, pot fer servir la combinació dels colors corresponents quan hi ha coincidència numèrica. Així, si són les 17.17 h la casella del clor s’encendrà en cian (combinació de blau i verd).
El disseny té l’inconvenient que es desaprofiten quasi la meitat dels elements químics, ja que la taula periòdica acaba (actualment) en el 118 i el màxim valor que cal representar és 60.
Podeu trobar les instruccions per fer-ne una de semblant al web d’Instructables.
Per cert, en la taula periòdica d’en Gocivici hi ha (com a mínim) una errada. Algú la veu?
Un cryptex és un recipient cilíndric que conté un document amagat i té un conjunt d’anells que permeten seleccionar una contrasenya que en provocarà l’obertura. Aquest artefacte es descriu a la novel·la El codi Da Vinci, de Dan Brown.
Al web d’Instructables hem trobat aquesta proposta d’en Tony Vanpoucke per fer-ne un emprant una impressora 3D. Segons el nombre d’anells (que corresponen al nombre de lletres de la contrasenya) i el nombre de posicions de cada anell podem variar el nombre de combinacions.
Aquest rellotge, creat per Hans Andersson, fa servir regles amb quadrícules per poder mostrar l’hora.
Cada un dels quatre dígits que formen l’hora està format per dues regles lliscants. Segons la posició de cada regle, es visualitza una quadrícula diferent que implica que es mostri una xifra o una altra. Hi ha vuit motors, cada un per desplaçar el regle que li correspon.
Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.
