Avui us presentem aquest cor, dissenyat per snkYmkrct, que està fet amb filferro i incorpora petits cors amb LED a tot el seu voltant.
El circuit és molt senill i les principals dificultat són donar-li la suavitat i la simetria al cor i fer unes bones soldadures. Els LED sobre un suport amb forma de cor són comercials.
Podeu trobar les instruccions al web d’Instructables.
Avui presentem aquest brodat, creat per l’Ester Sanz, en el qual es fa servir una làmina sensible a la pressió (velostat) per encendre uns LED i variar-ne la lluminositat.
Si teniu un compte d’Instagram, podeu veure més imatges i vídeos en aquest enllaç.
Moltes persones al nostre entorn pateixen diabetis, és a dir que el seu cos no controla convenientment els nivells de glucosa a la sang. Una proporció important d’aquestes persones necessita vigilar la seva concentració de glucosa amb certa freqüència i injectar-se insulina si els valors mesurats ho requereixen. Des de fa un temps hi havia mètodes que permetien calcular la necessitat d’insulina i això reduïa el nombre de controls que calia fer i millorava la qualitat de vida de les persones afectades.
L’ideal, però, seria que la persona no n’hagués d’estar pendent; ni mesurar, ni calcular, ni posar-se injeccions, permetrien una veritable llibertat. Actualment ja estan molt avançats dispositius que són capaços de controlar la glucosa a la sang de la persona sense necessitat d’intervenció humana. Tot un gran avenç que s’espera que pugui estar a l’abast de tothom que ho necessiti en poc temps.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
Un dels sistemes més habituals del que anomenem intel·ligència artificial és l’aprenentatge profund, que es basa en un sistema de diferents capes de xarxes neuronals. En aquests casos cal entrenar el sistema mostrant-li milers de casos per tal que després sigui capaç de trobar la resposta correcta en casos nous, de la mateixa tipologia. Per exemple, podem entrenar la xarxa neuronal amb radiografies de pacients que tenen una determinada malaltia i amb unes altres de pacients que no la tenen. Un cop entrenada, a partir d’una radiografia nova ens podrà indicar si la persona pateix la malaltia o no i probablement l’encertarà.
Aquest tipus de tecnologia s’aplica ja a molts camps, des de la medicina fins a la gestió de webs de venda en línia. Avui en parlem perquè uns investigadors han decidit aplicar-ho a analitzar l’autoria d’obres d’art, en concret de pintures.
Si escanegem un quadre obtindrem una quantitat d’informació que depèn de la resolució triada. Si triem una resolució elevada, podrem disposar de molta informació però el seu tractament serà inabastable per treballar amb xarxes neuronals, especialment a l’hora d’entrenar-la. Si, en canvi, triem una resolució petita no serem capaços de treure cap conclusió fiable. En aquest cas, han optat per escollir només uns fragments de les pintures, aquells que puguin contenir més informació, i descartar la resta. Així, si la pintura té una figura amb molts detalls i un fons més aviat neutre, podem treballar amb zones de la part de la figura i prescindir de les del fons.
En aquest article de la revista IEEE Spectrum, expliquen que han obtingut coincidències molt semblants a les de reputats experts.
Tots hem sentit parlar de la realitat augmentada, es tracta d’observar la realitat amb un dispositiu, per exemple unes ulleres, que ens superposin alguns elements informatius que en realitat no hi són. Això pot tenir moltes aplicacions en entreteniment, aprenentatge, etc. Avui parlarem d’una proposta d’uns investigadors de la Universitat de Stanford que vol ajudar als infants amb espectre autista i les persones del seu entorn.
En aquest cas les ulleres (en combinació amb un telèfon mòbil) són capaces de detectar cares en la imatge que percep l’infant, analitzar-les per veure les emocions que mostren i indicar-ho a un costat de els ulleres amb una icona. Així, quan l’infant observa una persona, les ulleres li indiquen si està trista, sorpresa, enfadada, etc.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
Avui us presentem un mesurador de CO2, un element que actualment està molt de moda, que es pot fer fàcilment a casa (o a l’institut) ja que és molt senzill. L'aparell, que ha estat dissenyat per rabbitcreek, mostra el valor mesurat i fa sonar un brunzidor si es supera un llindar. El circuit electrònic té molt pocs components i la caixa es pot imprimir amb una impressora 3D. Per a l’alimentació fa servir un connector USB imprès en 3D que porta les pistes conductores encolades.
Podeu trobar les instruccions completes i el programa al web d’Instructables.
Avui us parlem d’aquest pegat intel·ligent, adhesiu i flexible, que ha estat desenvolupat per un equip de recerca de la Universitat de Glasgow. El pegat pot incorporar diversos sensors, per exemple de la tensió amb la que s’aplica el pegat o la temperatura del pacient. La lectura dels valors es fa a distància, emprant la tècnica RFID; així el pegat no necessita piles o bateries per funcionar.
A mesura que avanci el desenvolupament, el pegat podria monitoritzar l’estat d’una ferida o permetre detectar malalties, probablement també la COVID-19.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
