Replicant la màquina analítica

La màquina analítica fou la primera proposta de dispositiu capaç de fer càlculs i operacions en forma generalitzada. Les primeres notes sobre la mateixa són de 1837, quan els usos de l’electricitat encara eren molt pocs i a l’electrònica encara li faltava força per arribar.

La màquina analítica era, doncs, purament mecànica. Va ser dissenyada per Charles Babbage i Ada Byron (coneguda com Ada Lovelace) va definir la forma per establir les operacions que la màquina havia de fer. Malauradament, la màquina mai es va arribar a construir, ja que durant el procés va morir Ada i Charles va patir problemes econòmics.

A diferència del que és habitual, en aquesta entrada del bloc no us facilitarem l’enllaç a les instruccions per construir la màquina però sí us indiquem una pàgina de Mechanical Red Panda on va explicant el procés que va seguint per intentar fer una rèplica amb engranatges impresos en 3D.

Rellotge amb impressió lenticular

Aquest rellotge, creat per Mosivers, ens permet veure com funciona la impressió lenticular; a més de saber l’hora.

Probablement tothom ha vist alguna imatge feta amb impressió lenticular. En els casos més habituals, una postal porta dues imatges i, segons l’angle amb el que la mirem, veiem l’una o l’altra.

En aquest cas, cada dígit de les hores i els minuts és una imatge lenticular i segons la inclinació es veu una xifra o una altra. Això és directament així en el cas de les desenes d’hores (tres valors possibles) i les desenes de minuts (sis valors possibles). En el cas de les unitats, deu opcions és massa i hi ha dues imatges lenticulars, una per als primers valors (0 a 4) i una per als darrers (5 a 9) i es mostra l’una o l’altra donant mitja volta a la peça de suport.

Podeu trobar les instruccions al web d’Instructables.

Campana lira controlada amb microcontrolador

L’instrument que presentem és una campana lira (també conegut com a glockenspiel), que és semblant a un xilòfon però amb barres de metall en lloc de fusta. En aquest cas, CamsLab ha fet servir tubs de coure per a les diferents notes.

Cal tallar els tubs de coure a la llargada correcta (amb, evidentment, certa tolerància) per a cada nota.

Podeu trobar l’explicació al web d’Instructables.

Un altre rellotge basat en creus de Malta

No és el primer rellotge basat en la creu de Malta que comentem, ja hem presentat aquest i aquest altre, però els rellotges són una bona manera d’entendre conceptes de mecanismes i aquests tres, encara que tots tinguin creus de Malta, funcionen de formes diferents.

El que presentem ha estat creat per Brett Oliver basant-se en versions prèvies de ClockSpot, David Kingsman i RapidMonster.

El regle de la part inferior indica els minuts que llegim en la direcció que marca el número de l’hora. El rellotge de la primera imatge marca les 6.50 h. És curiós el que, passa a les hores en punt. Per exemple, a les 10.00 h tenim el 10 apuntant al 0 (10 hores i 0 minuts) i el 9 apuntant al 60 (9 hores i 60 minuts). Una circumferència a la part superior té una fletxa que indica els segons.

Podeu trobar l’explicació al web de Brett Oliver.

Alimentador de mascotes controlat a distància

Aquest dispositiu, creat per Brett Oliver, permet alimentar una mascota a distància i veure’n el comportament.

Fa servir un dispensador de cereals modificat que es controla amb un microcontrolador ESP8266. Les ordres es poden donar des de l’aplicació Blynk.

Fa servir uns telèfons mòbils antics com a càmeres, per poder supervisar la mascota i el sistema.

Podeu trobar les explicacions al web de Brett Oliver.

Rellotge de dígits desordenats

Aquest rellotge, creat per Shinsaku Hiura, fa servir tres rodes amb xifres per mostrar l’hora. La roda més exterior, que es llegeix per l’esquerra, indica les hores. Les dues rodes interiors, que es llegeixen per la dreta, indiquen els minuts. Les rodes dels minuts es mouen conjuntament amb un sol motor i hi ha un altre motor per a la roda de les hores.

La disposició de les xifres a cada roda no està ordenada. Això és, en part, decisió del seu creador però també és necessari per tal que es puguin realitzar les 60 combinacions d’unitats i desenes de minut, amb una selecció apropiada del nombre de dents de cada engranatge. L’ordre triat permet canviar d’un minut al següent en el menor temps possible.

Podeu trobar la descripció del funcionament al web de Shinsaku Hiura, la qual cosa permet practicar mecànica i matemàtiques. També hi trobareu les instruccions per imprimir les peces i muntar el rellotge.

Hi ha una altra versió d’aquest rellotge, creada per Brett Oliver, que incorpora el canvi a l’horari d’estiu i algunes millores.

Tacòmetre casolà

Un tacòmetre és un dispositiu que permet mesurar la velocitat de gir (típicament les voltes per minut) d’un motor o d’un eix. En la majoria dels casos ens trobem amb velocitat de centenars (o uns pocs milers) de voltes per segon que, per tant, no podem visualitzar.

Aquest tacòmetre, creat per CrazyScience, es basa en la llum infraroja reflectida per un element reflector situat en l’eix que gira.

El programa és molt senzill, només ha de comptar les activacions del sensor d’infrarojos i calcular quantes n’hi ha en un minut, valor que mostrarà a la pantalla.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.