Aquest teler, dissenyat per Aslı Aydın Aksan, està fet mitjançant unes peces impreses en 3D i unes altres creades amb tall làser. És més complicat que un teler senzill, però això li permet fer patrons més complexos.
Construint i veient funcionar un teler és la millor manera d’entendre com és el procés de teixit.
Podeu trobar l’explicació bàsica del funcionament i els fitxers per crear les peces en aquesta pàgina.
En el número 66 de la revista HackSpace magazine hi ha, a partir de la pàgina 23, un interessant reportatge en el qual ens proposen crear autòmats, amb impressió 3D, per entendre com funcionen els mecanismes que hi estan implicats.
Realment, veure com funcionen els mecanismes, així com muntar-los i desmuntar-los, és una bona manera d’entendre els conceptes bàsics de la mecànica.
Avui us presentem Haxophone, un saxofon electrònic dissenyat per Javier Cardona que permet gaudir d’un so prou bo a un preu molt acceptable. Es pot comprar fet o se'l pot fer cadascú. El disseny, tant de la part mecànica com del programa, està publicat i, per tant, es pot modificar a gust de l’usuari.
Podeu trobar més informació i enllaços per baixar els fitxers al web de CrowdSupply.
Aquesta màquina de teixir, creada per Mr Innovative, permet fer teixits en forma de tub, que poden ser útils per fer bufandes, mitjons, mànigues, etc. El seu disseny és molt senzill i la major part de les peces es poden imprimir en 3D.
Funciona amb un únic motor que porta un variador de velocitat, de manera que el podem fer funcionar a velocitat lenta per veure com funciona el procés de teixir.
Podeu trobar més informació al web de Hackster.
No fa molts anys que a les estacions de tren i als aeroports hi havia uns taulells per anunciar les sortides i arribades formats per unes targetes que es movien per crear el text desitjat, ja sigui caràcter per caràcter o triant les targetes adequades. La fotografia següent en mostra un exemple. Cada cop que es modificava el contingut d’alguna línia del visualitzador, aquest canvi anava acompanyat d’un so molt característic. Eren els visualitzadors de solapa dividida.
Actualment la gran majoria d’aquests elements han estat substituïts per pantalles de LED o pantalles de televisor, que són més ràpides i silencioses. Les figures següents mostren com era el funcionament dels visualitzadors de solapa dividida.
El rellotge que avui presentem, creat per Brett Oliver, es basa en el mateix principi però amb dues diferències. Per un costat, és de solapa sencera; en lloc de solapa dividida. Per l’altre, fa servir cartes de la baralla anglesa.
En tot moment es mostren tres cartes, la primera mostra les hores i les altres dues els dos dígits dels minuts. Fa servir, com és força esperable, el comodí per al zero, l’as per a l’u, la sota per al deu, la reina per a l’onze i el rei per al dotze.
Podeu trobar les instruccions completes en aquesta pàgina de Brett Oliver o al web d’Instructables.
Moltes persones senten fascinació pels sistemes que tenen una bola rodant. Però quan una bola roda per una pista sempre acaba trobant el final. Una possible solució és fer una pista simètrica sobre un eix basculant i invertir la inclinació quan la bola arriba al final.
En aquest cas, en Brett Oliver ho ha aplicat a un temporitzador de cuina. La bola triga cinc segons en fer el recorregut, llavors s’inverteix la inclinació. Es pot ajustar el temps que es desitja temporitzar i quan s’acaba es reprodueix una música que es pot personalitzar.
Podeu trobar les instruccions al web de Brett Oliver i a Instructables.
L’ús de LED permet donar un toc de llum i color a les il·lustracions. Els circuits són típicament molt senzills. Cal tenir en compte que amb uns pocs LED (típicament entre un i tres) ja aconseguim l’efecte.
En aquesta pàgina d’Instructables en trobem un exemple, creat per Artsydeepa.
